Col·lectivaccions: des de l'apropiació i la multipropietat cultural

INAUGURACIÓ

El dijous, 27 de març
a les 19:30 h.

27.03.2014 > 15.05.2014

ESCOLA LLOTJA | c. Pare Manyanet, 40 - 08027 BCN

Col·lectivaccions: des de l’apropiació i la multipropietat cultural, és un projecte formatiu elaborat per José Antonio Delgado, Rachel Fendler i Judit Vidiella en col·laboració amb la professora Roser Vallès Cerdà, dins de l'assignatura de Recerca i Projecció.

Hem articulat tot el procés amb una extensa xarxa d'artistes, agents i institucions culturals, centres d'art, associacions de barri i particulars, amb l’objectiu d’interrogar el concepte de patrimoni, al context de Sant Andreu.
El projecte incentiva la col·laboració dins de les fases d’investigació, producció i exposició, articulant tot el procés com un espai de formació dut a terme per 14 alumnes d’ESDA Llotja durant 6 mesos.

  • Fase 1Setembre > Desembre 2013
    Recerca i debat sobre el marc teòric de la noció de patrimoni
    _ Anàlisi de concepcions, metodologies i posicionaments teòrics i polítics al voltant de la noció de patrimoni.
    _ Presentacions d’artistes, visites a espais culturals i del context de Sant Andreu i el seu teixit social i cultural.
    _ Presentació per grups d’un projecte.
  • Fase 2Gener > Febrer 2014
    Ideació i producció dels projectes artístics realitzats pels estudiants, formant grups de treball
    _ Preparació d’un dossier: elaboració dels textos sobre el marc teòric, informació tècnica i documentació gràfica.
    _ Començament de la producció de les peces compartint els processos i les necessitats en grup per tal d’obtenir informació per a la preparació i disseny col·lectiu de l’exposició.

  • Fase 312-14 de Febrer de 2014

    Seminari obert al públic sobre comissariat, muntatge d'exposició i estratègies de comunicació i difusió, realitzat a Fabra i Coats

    El seminari obert al públic, es va a articular al voltant de la formació sobre comissariat, muntatge d'exposició i estratègies de comunicació i difusió.

    Als matins intervingueren una sèrie de ponents (agents independents i iniciatives culturals) i a les tardes, taller pràctic amb l’alumnat i el professorat de diverses escoles d’art (Llotja, Massana, Deià). Com a punt de partida, van fer servir els sis projectes finals de Col·lectivaccions per tal d’idear possibles propostes expositives a diversos contextos culturals de Sant Andreu i de Barcelona.

  • Fase 4Març > Abril 2014

    Comunicació, difusió i exposició dels projectes realitzats pels estudiants dins de l'assignatura Recerca d’Arts Aplicades de l’Escultura

    A la Nau trobem produïts els sis projectes de l’alumnat del curs. Dins d'aquest espai, s'articula el discurs que lliga els projectes, i també recupera aspectes del procés de treball.

  • Fase 5 ... fins al present

    (Auto)avaluació i diagnòstic

    L'avaluació és l'última fase de la ruta i informa i contrasta amb l'experiència de l'exposició. Aquí es recuperen les reaccions, reflexions i suggerències de persones participants i de membres del públic que han tingut contacte amb el procés.


C. PARE MANYANET, 40 - 08027 BCN

ARTISTES

Cristian Ayllón Saez, Bruno Christian Borcean, Ruth Cepedano García, Adrià Cid Balazote, Carme Illa Saún, Shideh Keshavarz, Jonathan Mármol Moreno, Pablo Martínez Vicente, Iñaki Olabarri Abendaño, Borja Pastori Belanche, Yaiza Pozo García, Estel·la Queral Oriol, Mònica Rossell Letosa, Irena Visa Carreras

c. de Sant Adrià, 20 - 08030 BCN
c. de Sant Adrià, 20 - 08030 BCN

FABRA I COATS, FÀBRICA DE CREACIÓ acull també part de l’exposició Col·lectivaccions. A la planta baixa, s’hi troba part d’un dels projectes finals, creant un itinerari en el context de Sant Andreu.

Anar a Fabra i Coats →

ELS 6 PROJECTES

[Els resultats de les Fases 1 i 2]
CASA BLOC
CASA BLOC

Bruno Christian Borcean
Irena Visa Carreras

CASA BLOC

Casa Bloc, construït al principi dels anys 30 pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana, és un dels pocs exemples d’arquitectura racionalista a Barcelona. Format per més de 200 habitatges idèntics, havia de ser destinat a habitatge social per als treballadors de Sant Andreu, però després de la Guerra Civil el règim franquista hi installa treballadors militars i les seves famílies. L’edici ha sofert diferents reformes des de la seva edicació l’any 1932 i no és ns al 1992 que es reforma i és declarat Bé d’interès cultural en la categoria de monument. Ara, la llar de 117 veïns, compta amb un pis mostra que es gestiona com a museu i que escenica la vida “ideal” que van projectar-hi el seus arquitectes.

El nostre projecte pretén posar en contacte aquestes dues realitats (l’arquitectònica i la humana) en aquesta vivenda - monument. Amb una instal•lació espaial que recorda la planta de l’edici, proposem un diàleg entre dins i fora. Les peces escultòriques inspirades en les formes i els materials constructius de Casa Bloc delimiten l’espai interior i uniquen l’exterior. Per contra, l’espai interior és el reex de la individualitat dels seus habitants. A través de fotograes i objectes es vol posar de relleu la manera en com cada veí habita un edici que és patrimoni de la ciutat de Barcelona.

Sin patrimonio
Sin patrimonio

Borja Pastori Belanche
Shideh Keshavarz

SIN PATRIMONIO

A NIVELL D'ESTRUCTURES SOCIALS (Productes per a la nova classe mitjana):
Aquesta obra ens parla del descens del poder adquisitiu en la classe mitjana i la polarització de les diferències econòmiques degut a les polítiques europees d'austeritat aplicades a Espanya. En l'actualitat estem veient com la divisió entre la classe baixa / proletària / treballadora i la classe mitjana, amb poder adquisitiu i motor de progrés de la societat per productivitat i capacitat de consum, es dilueix cap a un gran “magma social”, caracteritzat pels salaris baixos que constitueixen el gruix de la massa de consumidors de baix poder monetari real. Els membres d'aquesta “massa de consumidors” que es pot considerar un nou proletariat (assalariats que depenen d'una plutocràcia que determina l'evolució del mercat), s'identiquen amb l'antiga classe mitjana a través de la il•lusió que els proporciona l'auge de les companyies low cost. Aquesta nova realitat social desemboca a més a més en la pèrdua de llibertats i el desmantellament de l'estat de benestar.

LES CONSEQÜÈNCIES (l'altra cara de la moneda):
La segona part de l'exposició es centra en les conseqüències personals d'un panorama marcat pel nou liberalisme econòmic: l'empobriment de la població que perd tot el seu patrimoni real. La denició de “patrimoni”, en condicions de vida empobrides, perd per força el seu caràcter materialista. Els subjectes d'aquesta part de l'exposició es poden denir com el patrimoni d'una Europa nova, d'un “nou vell continent” que tracta d'adaptar-se a la política econòmica globalitzadora, que deixa enrere les estructures de l'Estat del benestar i, amb elles, es cobra com a víctimes al poble que contribueix a denir-ho i constitueix el seus béns més preuats.

Agraïments, col·laboracions: A Gonzalo Pérez Murillo, Alberto Moyano Muñoz, Mirora Roig - Llotja

ESCOLTAR LA SAGERA
ESCOLTAR LA SAGERA

Adrià Cid Balazote
Pablo Martínez Vicente

ESCOLTAR LA SAGRERA

Instal·lació multidisciplinar on es complementa l’escultura, la llum (projecció) i el so al voltant del que anomenem “retrat sonor”, en aquest cas, del barri de la Sagrera. Tal com l’experiència sensitiva del barri és vivencial, en aquesta instal•lació hem volgut entrar en el terreny de la interacció amb el públic, oferint la possibilitat de “viatjar” pels sons dels seus carrers i espais públics mitjançant una projecció interactiva en forma de mapa. L’element escultòric dialoga amb la projecció i el complementa, ja que aquest serveix de llegenda per a que el públic pugui interpretar el mapa projectat i ubicar-se en els seus carrers. Els sons gravats a les places, parcs i carrers conformen la instal•lació sonora i audiovisual.

Les diverses parts de la instal·lació proposen mostrar la complexitat de processos i possibilitats que ofereix un espai quan el fem dialogar amb l’art contemporani. Els sons de la Sagrera, l’element central del projecte, retraten els carrers més tranquils i els més sorollosos del barri. La utilitat habita en el conjunt del retrat i la possibilitat de recorre’l, reconèixe’l sabent que al llarg dels anys canviarà. Amb el temps ens servirà per a conèixer i conservar el “patrimoni sonor” tal com és ara.

Del “retrat sonor” passem al “patrimoni sonor” ja que el projecte emmarca en el temps unes experiències que un cop enregistrades ja formen part del passat. El so dels vianants i cotxes d’un carrer que en un futur pròxim pot convertir-se en peatonal –i, per tant canviaria el seu retrat-. Elements canviants que ens parlen d’una realitat sonora de la que els veïns de la Sagrera en són partícips.

Agraïments, col·laboracions: Hangar Centre de Producció, Sergi Selvas

Taxikey Map
Taxikey Map

Carme Illa Saún
Jonathan Mármol Moreno

TAXIKEY MAP

El projecte TaxiKey Map és el resultat d'una investigació i intervenció sociocultural que s'emmarca en el districte de Sant Andreu.

El seu objectiu és la recuperació de la història popular d’aquests barris tot fent una reexió sobre el concepte de touristicació i gentricació que està patint Barcelona en els darrers anys.

Volem crear una ruta que atregui a un tipus concret de turista interessat en aquestes històries de barri. Els visitants del projecte no estaran sols, ho faran acompanyats per TaxiKey, el detectiu i personatge principal de Las aventuras de TaxiKey, una de les radio novelles policíaques més conegudes dels anys 50. Una selecció de les pàgines dels seus blocs de notes mostraran alguns dels casos més interessants que va investigar en el barri, ara ordenats en la ruta que es pot veure a www.taxikeymap.blogspot.com.

A la intervenció a la Nau U mostrarem els descobriments fets per TaxiKey. La recuperació d’una part del patrimoni de l’Escola: el seu passat com a centre de Formació Accelerada i l’acte d’inauguració del “Caudillo”. Hem recuperat també la maqueta de l’edici feta, molt probablement, pels mateixos alumnes d’aquell moment.

Us convidem a visitar també el punt del mapa de TakiKey i les seves investigacions a Fabra i Coats. En aquest cas, volem treure a la llum la moneda commemorativa dels 30 anys de treball que el rei Alfonso XIII entregava personalment als treballadors de la Fabra.

Amb la col·laboració de: els Amics de la Fabra i Coats, hem reconstruït els fets i començat una col•laboració que pot esdevenir en activitats futures.

Agraïments, col•laboracions A l’Albert Rovira, per la informació sobre l’Escola Llotja, a Xus per ajudar-nos a recuperar la maqueta de l’Escola, a Josep Barbero, president de l’AAVV de la Sagrera, per ubicar-nos en el context de la Sagrera, als Amis de la Fabra i Coats per la seva col•laboració en la reconstrucció de la història dels treballadors, a Nuria Pascual i l’equip de Fabra i Coats pel seu suport al projecte.
GÜELL BOX
GÜELL BOX

Cristian Ayllón Saez
Yaiza Pozo Garcia
Estel·la Queral Oriol

GÜELL BOX

El patrimoni és per a tothom?
És el patrimoni un dret?

Arrel d’aquestes qüestions l’objectiu de l’obra manifesta aquest dret del ciutadà a gaudir dels espais públics sense cap tipus de limitació. En aquest cas, el Parc Güell, com a tema d’actualitat, doncs l’Ajuntament de Barcelona ha privatitzat la zona monumental amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns, i de protegir el patrimoni artístic i cultural de la ciutat.

Aquest dret s’ha convertit en una màquina de fer diners. Antoni Gaudí és un artista molt valorat arreu del món, les seves obres són molt visitades i valorades. Però, cal treure-li prot de tot?

El parc va ser venut pels lls d’Eusebi Güell, que n’era el propietari, a l’Ajuntament de Barcelona, amb la condició que estigués a disposició del ciutadà. Com a bé patrimonial de la ciutat li correspon conservar-lo i mantenir-lo per a l’ús i gaudi de tota la ciutadania. S’han incomplert algunes lleis? A hores d’ara el parc ha estat privatitzat i es cobra entrada a tothom menys als veïns dels barris del voltant i als ciutadans de Barcelona que sol•licitin donar-se d’alta al registre Gaudir+BCN. Recreant un tros del parc i portant-lo al barri de Sant Andreu sense cap tipus de restricció, obtindrem l’estància i transportarem a l’espectador a un espai lúdic, creant-li així, alhora, una experiència visual i sensorial.

Agraïments, col·laboracions: Departament d’Arts Aplicades al Mur (Pintura) i d’Arts Aplicades a l’Escultura, Pere Pich - Llotja, Livia Garreta. Mosaics artístics.

No en resta res
No en resta res

Ruth Cepedano García
Iñaki Olabarri Abendaño
Mònica Rosell Letosa

NO EN RESTA RES

Any 2114, som en una càpsula del temps dedicada a la Sagrera dins dels arxius del Museu d’Història de Barcelona... Malgrat haver deixat la seva empremta al llarg de la història, ara només en conservem una selecció d’objectes de les èpoques més representatives d’aquest nucli: la neolítica, l’agrícola, la industrial i la més recent, l`època de serveis. Per raons de manca de preservació mostrem en més d´una ocasió, reproduccions d´allò que pensem que va poder ser, com el recipient contenidor ceràmic de l´època clàssica. Aquest arxiu arqueològic, també es mostra la documentació fotogràca on queda palesa la trajectòria d’alguns dels edicis més signicatius de la Sagrera. Fins hi tot alguns han estat traslladats a altres territoris, pedra a pedra, per usos molt diversos del pensat en el seu origen.

Així, “No en resta res” ens trasllada a un futur imaginari, des del qual observem què ha passat amb el patrimoni local. La Sagrera ha patit molts canvis i transformacions. Malauradament de tot el seu patrimoni històric no en queda gaire bé res, i la frase “aquí hi havia...” apareix constantment quan ens parlen de la seva història i el seu paisatge urbà.

Aquesta frase es fa present dins del procés de recerca a partir d’una trobada amb el president de l’Associació de veïns de la Sagrera, Josep Barbero i l’historiador Joan Pallarès. Ells ens sobreavisen del perill de la pèrdua d´allò del que no es té cura. Ens transmeten un gran interès per conservar les riqueses del barri i alhora la seva preocupació per les dicultats amb les que es troben per poder dur a terme aquesta tasca. Aquesta reexió, ens desperta el desig de representar la situació en el nostre treball. Així, el projecte intenta cridar l’atenció sobre la fragilitat del patrimoni, exposat a la seva desaparició si el menyspreem o el canviem per un de nou en pro del creixement.

Agraïments, col·laboracions: Forja Artística i Taller de Ceràmica, José Manuel Martín - Llotja. Al Sr. Josep Barbero, president de l’Associació de veïns de la Sagrera, pel seu interès i receptivitat, i especialment al Sr. Joan Pallarès, historiador amb grans coneixements envers la Sagrera, per la seva disposició i facilitar-nos molts dels objectes antics que apareixen en el nostre projecte.