Seminari Col·lectivaccions 2014. Dia 3: Els diàlegs entre discursos comissarials i educatius

dia3-grup

Seminari Col·lectivaccions 2014. Dia 3: Els diàlegs entre discursos comissarials i educatius

2014/02/14
|
0 Comentaris
|

L’últim dia del seminari estava dedicat a repensar la creació del discurs i el gir educatiu en el comissariat; els debats en els contextos de mediació; el paper de la formació en el treball per projectes; les pedagogies crítiques i culturals, etc. Ponències convidades: Javier Rodrigo (Coordinador del projecte Transductores); Cristian Añó (Director de Sinapsis).

En la darrera sessió de taller comptàvem amb la presència d’Aida Sánchez de Serdio Martín (Investigadora independent), convidada a analitzar i donar un feedback crític a les propostes que cada grup havia articulat.

La trobada al larg d’aquests tres dies generà un espai on discutir qüestions de comissariat, discurs, producció, muntatge, difusió, reconstrucció del procés ii generació d’interlocució-formació amb diversos agents del context local. Permeté també aprofundir i ampliar coneixements pràctics i teòrics sobre la posada en circulació d’un projecte atrístic en relació a altres peces i en un context expositu o bé amb una comunitat-context específic. Per una banda, les ponències als matins compartien casos que introduïen les tensions i problemàtique que emergien a l’hora de desenvolupar aquella línia de treball. I, per l’altra, el taller de les tardes funcionava com un moment expandit on elaborar i posar en pràctica alguns dels coneixements o estratègies compartides a les sessions matinals.

El darrer dia els dilemes de debat giraven al voltant d’un programa cultural com a conseqüència de les tensions i negociaciacions deconstructives, constructives i reconstructives de tots els agents implicats. La visibilitat de les polítiques i els sistemes de relació i producció de l’art. La intervenció i transformació dels agents externs a la institució com un mitjà de revisió contant del marc d’acción, dels formats expositius i per tant, de la mateixa institució. Els espais d’art emergent com espais de formació contínua, assaig, experimentació, investigació i risc. El fet expositiu com una fenomenologia complexa en el que és possible la conviència productiva entre formats, la investigació en nous formats i propostes, així com la revisió de rols i funcions dels participants.

Al llarg dels dos primers dies es va parlar molt de muntar i desmuntar; de què passa quan s’acaba una exposició; de repensar maneres de contaminar; d’on i quan comença i acaba un procés... Però i amb les polítiques de relació, com es repensa tot això? La cura, la continuïtat, la formació expandida, etc. són dilemes que els convidats del tercer dia obriren.

Cristian Añó, del col·lectiu Sinapsis va parlar de com entendre i generar espais de mediació entre processos artístics, projectes curatorials i ciutadania, entenent la praxis de mediació com a col·laborativa. Va presentar el projecte Polièdrica com un exemple de polítiques culturals de proximitat, des d’una manera transversal a l’estar vinculat amb el ja desaparegut CA de Tarragona, que es distingia per ser, des de l’inici, un centre de mediació. L’apertura d’aquest centre partia d’una sèrie de posicionaments molt clars:

  • la dimensió del territori i quina funció social construeix un centre d’art en la història d’un lloc, el teixit social i la xarxa;
  • el que passa en el propi equipament, la manera d’organitzar-se i com mira a la ciutadania,
  • els tallers i activitats i, especialment, potenciar i escoltar el que ja hi havia al territori. Projectes com Obert per reflexió, Habeas corpus, En relació, donen comptes d’aquesta línea de treball de creació de xarxes, o un espai de mediació al propi espai expositiu com un espai de taller de treball i de visibilitat del procés, documentació...

Algunes de les estratègies de mediació van ser les que generaven una traducció desarticulada, és a dir, que es convidaven a persones que no provenien del context artístic, a presentar i explicar les exposicions. La reflexió trista d’això és el tancament del centre, que ens porta a la qüestió de l’avaluació de les iniciatives, processos i projectes, i la dificultat de continuïtat i vulnerabilitat de moltes iniciatives. Conceptes com eficàcia, impacte, atracció per la novetat i oblit de la continuïtat haurien de ser discutits i problematitzats.

El segon convidat, Javier Rodrigo de Transductores, va començar llançant la pregunta de si és possible col·lectivitzar la cultura, els museus i les institucions culturals. Dels pressupostos dels museus només un 10% del pressupost total es dedica a educació, el que resulta ja molt significatiu sobre el paper que la mediació té en aquestes institucions culturals. Les línies temàtiques de Transductores són a) l’educació popular, b) les pràctiques culturals col·laboratives, c) les noves maneres de ciutadania i d’activació de l’esfera pública. I el projecte comissarial i educatiu de Transductores té tres eixos: a) un arxiu relacional-exposició, b) un projecte pedagògic i seminaris, c) una sèrie de multiplicadors i continuïtats. Alguns dels casos presentats per Rodrigo van ser, Platform (1993), multiplicadors (2009-2010) que era un arxiu mòbil de projectes descentralitzats i que circulava en centres i entitats culturals que els vulguessin reactivar i no museitzar.

Després dels descans de migdia, Cristian i Javier ens van proposar dividir-nos en petits grups i posar en comú les nostres trajectòries per tal d’anotar en post its enunciats del que ens interessa. Adjuntem aquí una síntesi de les idees principals de cada grup:


GROUP 1
  • És possible la difusió amb a la gent més enllà de qui hi participa o està implicat?
  • Com incloure la gent en el procés “artístic”?
  • Col·lectivitzar des de dins i fora d’institucions, potser des d’algun espai institucional?
  • Art i cultura en general no es consideren bàsics en l’educació obligatòria
  • Ampliar pràctiques artístiques més enllà de la seva especialitat a altres disciplines
  • La centralitat de la cultura (BCN)
GROUP 2
  • La veu de l’artista és una vou més
  • Eines de diversos camps en processos creatius
  • Incomprensió de l’art contemporani
GROUP 3
  • Què passa am el públic, tant l’assistent al seminari com el dels projectes?
  • Quina és la capacitat real de transformació d’allò que proposem? Aconseguim canviar coses?
  • Què aprenem com a educadors/es?
  • Quin és el feeback dels projectes?
GROUP 4
  • Informacions pràctiques de com portar un projecte a l’esfera pública: com contactar amb les entitats?, com trobar finançament? com construir xarxa amb altres artistes, educadors?
  • Des de fora sembla un món de molt difícil accés, i les persones que ja són a dins, sembla que oblidin aquestes dificultats.
GROUP 5 El treball col·laboratiu.
GROUP 6
  • DEBILITATS: sostenibilitat; reciclar esforços; precarietat; aritmia institució i grups; manca de continuitat; impermeabilitat; perill de cooptació
  • FORTALESES: unió; expansió de coneixements i potencialitats; optimittzació de recursos i esforços; educació en col·laboració; construir ciutadania
GROUP 7
  • Què són les pràctiques col·laboratives? Com són les pràctiques col·laboratives?
  • Desapareix la mediació quan desapareix l’espai físic del CATarragona? Es trenca la xarxa local? No hi ha continuació?
GROUP 8
  • La funció dels centres d’art en relació al teixit artístic que l’envolta
  • La mediació en estructures consolidables amb finalitat
  • L’avaluació del projecte des de l’èxit i el fracàs
  • La desconnexió entre professionals educatius i artístics
  • La crítica o qüestionament de com s’acosta l’art a les qüestions educatives
GROUP 9
  • Disseny de montaje
  • En l’ecuació dels agents de tensió que intervenen en un projecte expositiu, on queda el disseny del muntatge?
  • Comissari-artista-tesis curativa-comunicació-programa educatiu
  • Més pedagogia a la sala d’art
  • Com transformar l’espai expositiu en un espai pedagògic, si és que no esta previst?
  • Més formació dels educadors/es i formació dels professorat d’arts sense nocions de pedagogia.
  • La distància entre el que passa a les escoles i iniciatives que sorgeixen com Col·lectivaccions, idenistat, Transductores…
  • Més financiació de projectes. Autogestió i financiació dels projectes artístics.
  • Més accessibilitat als projectes: límits d’edat en beques i residències.
  • Més politització de la cultura: com es comencen i acaben els projectes per voluntats purament polítiques.
GROUP 10
  • Teoria / suport
  • BCN i l’interès pel textual
  • Madrid també però hi ha lloc per l’obra artística
  • Walter Benjamin, Hal Foster… l’autor com a productor / com a etnògraf
  • El format no és important (?!?!?!)
  • Què succeeix amb la materialitat de l’art quan treballem amb la intenció d’incidir en contextos?
  • EN RESIDÈNCIA: paràmetres molt clars. Com terballen en projectes participatius, educatius, col·laboratius sense imposar-nos com a artistes? Metodologies?
  • Té sentit que projectes fets amb vocació social tornin a la institució artística?
GROUP 11
  • Comissariat pràctic que incorpori mediació i resolucions tècniques. No comissari “geni”
  • La lluita d’egos
  • Flexibilitat (transversal)
  • procesos de creació conjunta
  • mediació / comunicació / producció
  • projectes educatius