Seminari Col·lectivaccions 2014. Dia 1: Les fases de producció i muntatge

1public

Seminari Col·lectivaccions 2014. Dia 1: Les fases de producció i muntatge

2014/02/12
|
0 Comentaris
|

En aquesta jornada de treball es presentaren i discutiren qüestions al voltant de la búsqueda de recursos per a la ideació del projecte artístic; les resolucions tècniques i pràctiques del disseny de la peça/peces; les fases, previsions i dificultats del muntatge, etc. L’apertura de la sessió va ser a càrrec de Francesc Navarro Pérez-Dolz (Director de l’Escola Llotja); Oriol Martín (Director de programes i acció territorial de l’Agència Catalana de la Joventut); Llucià Homs i Capdevila (Director de promoció i sectors culturals ICUB). Els ponents convidats: Alberto Peral (Co-director de l’espai Halfhouse i artista independent); Nora Ancarola (Sotsdirectora de ESDA Llotja) i Mireia c. Saladrigues (artista independent convidada a parlar de l’experiència En RESIDÈNCIA).

En el taller de la tarda, la proposta que es va fer era formar quatre grups de treball amb alumnat divers a cada grup (Llotja; Massana i Deià) i que treballaria a partir dels casos-projectes artístics fruit de la primera fase del Projecte Col·lectivaccions, realitzats entre octubre i desembre del 2013 a ESDA Llotja amb un grup d’alumnes de l’assignatura de Recerca d’Arts aplicades a l’Escultura, i en col·laboració amb la seva docent, Roser Vallès. Es presentarien els casos i contextos a tots els grups, on els diversos projectes artístics serien desplegats a partir de diversos dilemes i eixos de treball. Cada grup tenia una carpeta amb una sèrie de materials: a) informació dels 5 projectes artístics; b) un mapa de la sala d’exposicions diferent per cada grup (Sala d’Art Jove; Sant Andreu Contemporani; Fabra i Coats; Llotja); c) informació material tècnic amb el que compta cada espai; d) variables a tenir en compte en l’anàlisi i proposta a realitzar (estratègies de comunicació, mediació i producció).

Partint dels eixos d’anàlisi desenvolupats pels convidats del matí, i havent de resoldre una sèrie de problemàtiques a cada taller en diàleg amb la proposta de context expositiu i de producció específica, cada grup estava acompanyat per un membre de Col·lectivaccions i per la Roser Vallès, amb el rol de moderador/a. Comptàvem també amb la col·laboracio de docents d’altres assignatures i Escoles d’Art com Massana i Deià, així com d’algun agent extern que havia format part de l’equip de ponents el darrer dia de taller.

El primer dia es va inaugurar l’acte reflexionant sobre les fases de producció i muntatge. La Nora Ancarola va compartir una geneologia de l’aproximació de la Llotja a la formació educativa durant els últims anys, destacant sobre tot l’estreta relació entre la producció i l’aprenentatge. Per altra banda, l’Alberto Peral, co-director de l’espai independent Halfhouse va compartir com treballen per convertir l’art en “un way of life”, és a dir, una manera d’ésser. Després Mireia C. Saladrigues va compartir la seva experiència com a Creadora EN RESIDÈNCIA a l’escola Quatre Cantons, un projecte de recerca amb joves de 12 anys que feien servir estratègies de l’art contemporani. Es va parlar de la producció com un procés creatiu i gairebé pedagògic, que provoca canvi tant en les persones que hi participen com en els espais que acullen les diferents accions. Com a conjunt, aquestes ponències permetien pensar tant la producció com la praxis artística, una praxis que desencadena punts de contacte entre objecte i acció, o entre els elements tècnics i abstractes…

Altres elements d’anàlisi i reflexió a destacar: el muntatge i desmuntatge de les estructures, procediments i esquemes de pre-concepció i les estratègies d’infecció, contaminació i hibridació entre agents, institucions i iniciatives com una manera permanent de posar en crisi de forma productiva i autocrítica des d’on i per què realitzem les pràctiques artístiques i pedagògiques.
El context d’una peça, un projecte o una entitat, no només com contenidors, sinó també com elements dels que prendre consciència per a transformar-los i incorporar-los a les nostres pràctiques.

La innovació pedagògica i cultural como un motor d’avenços socials com a millora de la qualitat de vida d’una societat.
Els elements que vàrem proposar prèviamet als convidats del segon dia giraven al voltant del concepte expositiu i més concretament:
1. Problematitzar sobre com un projeceo vehícula els seus objectius i programa com a centre, a través de les seves exposicions i activitats, i des del treball amb agents mediadors del projecte (artistes, equip tutorial, col·laboracions, etc.).
2. Presentar formats més a l’ús de disseny expositiu i també altres formats, com espais expositius (cd, publicació, diari, etc.)
3. Presentar les tensions entre l’autor / artistes i el dissenyador/a del projecte expositiu.
4. Incorporar una reflexió sobre la necessitat o no de formats expositius en algunes ocasions i/o fins i tot, la obligació institucional de fer-ho.